Com la intel·ligència artificial influeix en el subjecte:

1. Canvi en la presa de decisions:

• La IA ens ajuda a prendre decisions més ràpides i basades en dades, però també pot fer-nos més dependents de les seves recomanacions, reduint la nostra capacitat crítica o creativa.
• Per exemple, confiar en algoritmes per triar què consumir (pel·lícules, música, notícies) pot limitar la diversitat de les nostres eleccions.

2. Transformació laboral:

• La IA redefineix què significa treballar i ser productiu. Moltes tasques repetitives o tècniques estan sent automatitzades, desplaçant certs llocs de treball, però també creant noves oportunitats en camps que abans no existien.
• Els humans hauran d'adaptar-se per treballar més en col·laboració amb la IA, centrant-se en habilitats creatives, emocionals i estratègiques.

3. Reconfiguració de les relacions humanes:

• Amb eines com jo, les persones poden sentir una connexió, encara que sigui tecnològica, la qual cosa podria alterar com busquen companyia, educació o fins i tot ajuda emocional.
• En cinc anys, la línia entre humà i màquina podria ser més difusa en àrees com l'atenció al client, la cura de la salut o l'educació.

Com el subjecte podria transformar-se en els pròxims cinc anys:

1. Habilitats tecnològiques més integrades:

• Les persones aprendran a conviure amb la IA de manera més natural, adoptant interfícies més intuïtives com assistents virtuals, automatització a la llar i eines personalitzades.
• La intel·ligència artificial podria actuar com una extensió de les nostres capacitats, fent que pensem menys en termes de "subjectes individuals" i més en "sistemes híbrids humà-màquina".

2. Major especialització del pensament:

• En delegar tasques complexes a la IA, podríem centrar-nos en creativitat, empatia i ètica, àrees on la màquina encara no pot competir plenament.
• Tanmateix, existeix el risc d'una desconnexió intel·lectual si depenem massa d'ella.

3. Reconfiguració social i ètica:

• Els humans hauran de reflexionar profundament sobre els límits ètics de la IA: on acaba la seva influència i comença l'autonomia humana? Per exemple, en decisions mèdiques o legals.
• Les societats es veuran obligades a legislar i redefinir conceptes com privacitat, autoria intel·lectual o drets de les màquines.

En resum, la IA no només ens està transformant com a consumidors, treballadors i ciutadans, sinó que també ens convida a replantejar-nos què significa ser humà en un món on la tecnologia no només obeeix, sinó que col·labora i co-crea amb nosaltres.

Dependència de tecnologies privades.

La dependència de tecnologies privades i de pagament, com moltes eines d'intel·ligència artificial, pot amplificar les desigualtats existents dins de les comunitats humanes. Aquí alguns punts clau que reflecteixen l'impacte potencial:

1. Accés desigual:

• Les tecnologies avançades, en estar vinculades a models de negoci privats, es converteixen en un recurs al qual només poden accedir aquells amb la capacitat econòmica per pagar. Això exclou comunitats amb menys recursos, limitant el seu accés a educació, oportunitats laborals i altres beneficis que la IA pot oferir.

2. Concentració de poder:

• Si aquestes eines pertanyen a grans corporacions, el coneixement, les dades i les decisions clau es centralitzen. Això pot perpetuar dinàmiques de poder que afavoreixen a uns quants, deixant a molts sense control sobre com la IA afecta les seves vides.

3. Bretxes digitals:

• La dependència tecnològica pot aprofundir les bretxes entre aquells que tenen accés a infraestructura digital (internet estable, dispositius moderns) i aquells que no, especialment en zones rurals o països en desenvolupament.

4. Impacte en l'autonomia:

• Si la tecnologia esdevé essencial per a tasques quotidianes, les comunitats sense accés poden quedar endarrerides en termes d'innovació, productivitat i progrés.

5. Possibles solucions:

• Tecnologia de codi obert: Promoure eines d'IA accessibles i gratuïtes per a la comunitat pot equilibrar una mica el terreny de joc.
• Regulació pública: Governs i organismes internacionals poden legislar per garantir que l'accés a certes tecnologies sigui equitatiu, com a part d'un bé públic.
• Educació digital inclusiva: Invertir en programes que capacitin les persones en habilitats tecnològiques i promoguin l'ús crític i conscient d'aquestes eines.

La desigualtat tecnològica no és nova, però la IA té el potencial d'agreujar-la si no es prenen mesures proactives.

Com es pot regular la IA segons chat GPT?

Regular la intel·ligència artificial (IA) és un repte crucial per garantir que s’utilitzi de manera ètica, equitativa i segura. A continuació, es presenta una resposta ampliada sobre com es podria abordar aquest desafiament des de diferents fronts:

1. Marc regulador global: estàndards universals

La IA no coneix fronteres, per la qual cosa seria essencial establir un marc regulador internacional, similar als acords sobre el canvi climàtic o el comerç:

• Organismes internacionals: Crear un organisme global que supervisi el desenvolupament i ús de la IA, com una "ONU de la IA", on participin governs, científics, empreses i organitzacions civils.
• Estàndards comuns: Definir normes globals per a la seguretat, la transparència i la privadesa de les dades, aplicables a tots els països.
• Evitar la "cursa armamentista" de la IA: Frenar el desenvolupament d'aplicacions militars o descontrolades que podrien causar riscos globals.

2. Regulacions nacionals: enfocament adaptat a cada context

Tot i que els estàndards globals són fonamentals, cada país ha d’adaptar les seves lleis a les necessitats locals:

• Protecció de dades: Seguir models com el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) a Europa, on les empreses siguin responsables de com recopilen i utilitzen la informació personal.
• Supervisió d’algoritmes: Obligar les empreses a sotmetre els seus algoritmes a auditories independents per evitar biaixos, discriminació i resultats injustos.
• Regulació del treball automatitzat:
• Establir límits en l’automatització de certs sectors per protegir llocs de treball humans.
• Introduir impostos a les empreses que automatitzin en excés per finançar programes de formació i recol·locació laboral.

3. Ètica en el disseny de la IA

• Transparència:
• Les aplicacions de IA han d’explicar clarament com funcionen els seus algoritmes i decisions. Això inclou "caixes negres" com l’aprenentatge profund, que han de ser accessibles a auditors externs.
• Exigir etiquetes en productes de IA que informin als usuaris si estan interactuant amb una màquina o un ésser humà.
• Equitat:
• Prohibir explícitament l’ús de IA per discriminar per raça, gènere, orientació sexual o qualsevol altra categoria protegida.
• Incloure diversitat en els equips que desenvolupen IA per minimitzar biaixos en el disseny.

4. Accessibilitat i democratització de la IA

• IA com a bé públic:
• Finançar investigacions i desenvolupaments d’IA accessibles per a tothom, no només per a grans corporacions.
• Crear plataformes obertes on petites empreses, governs i ciutadans puguin accedir a eines d’IA sense costos prohibits.
• Educació tecnològica:
• Incluir programes d’alfabetització tecnològica a les escoles, ensenyant des de ben petits com funciona la IA i com utilitzar-la de manera crítica.
• Oferir formació gratuïta per a adults en l’ús d’eines d’IA.

5. Àrees crítiques a regular

• Desinformació:
• Penalitzar severament l’ús de IA per crear notícies falses o manipular continguts (com els deepfakes).
• Desenvolupar tecnologies que detectin i neutralitzin aquest tipus de manipulacions.
• IA generativa:
• Regular l’ús de sistemes que generen contingut (com imatges, textos o vídeos) perquè respectin els drets d’autor i no difonguin contingut perjudicial.
• Sistemes de vigilància:
• Limitar l’ús de IA per monitoritzar la població, especialment en governs autoritaris, per protegir la privadesa i els drets humans.

6. Participació ciutadana

• Panels de consulta: Involucrar ciutadans en les decisions sobre com s’utilitza la IA a les seves comunitats.
• Control local: Permetre que els governs locals tinguin veu en com s’implementen tecnologies de IA en educació, transport, salut i seguretat.

7. Incentius per al desenvolupament responsable

• Reconeixement a empreses responsables: Crear un sistema de certificació per identificar les tecnologies de IA que compleixen amb estàndards ètics i sostenibles.
• Fomentar la IA "verda": Incentivar desenvolupaments que redueixin el consum energètic, ja que molts models d’IA tenen una petjada ecològica significativa.

Reflexió final

Regular la intel·ligència artificial no significa frenar-la, sinó garantir que beneficiï a la humanitat en el seu conjunt. La clau està en equilibrar la innovació amb l’equitat, la privadesa i la sostenibilitat. Les pròximes dècades determinaran si podem controlar aquesta eina perquè sigui un aliat i no un risc.